Josep Pla s'ha caracteritzat per la seva polivalència literària. Escriptor i periodista deixa una mostra d'aquesta combinació en les seves cròniques històrico-polítiques.
Les eleccions del 1931 van
confluir en la proclamació de la 2ª República el 14 d’abril de 1931. Madrid-L’Adveniment
de la República, publicat el 1932, és una compilació de cròniques en les
que Pla descriu el nou règimen polític del país, primer destacant les coses
positives per després criticar durament allò negatiu. Durant aquesta època Pla
viu l’ambient parlamentari de Madrid i, en especial, el dels diputats
conservadors catalans dirigits per Francesc Cambó. En algunes de les seves
cròniques cal destacar l’estil col·loquial i inclús improvitzat amb el que
l’autor descrivia i qüestionava la realitat social i política espanyoles. Pla
capta el dia a dia i el descriu molt minuciosament.
Si parlem del periodisme en general
durant la segona República, hem de dir que estava molt influenciat pel poder
polític. Periodistes que acaben esdevenent polítics i polítics que esdevenen
columnistes de luxe en diversos diaris és una mostra d’aquest aspecte. Durant
aquells anys la premsa va crèixer en difusió. Va haver-hi una renovació
estilística i tecnològica i fou realment una etapa de pluralisme i de llibertat
d’espressió. El periodisme i la política estaven molt interconnectats. Gairebé
totes les formacions polítiques tenien el seu diari. Els diaris es decantaven
vers les idees d’esquerra o dreta, la neutralitat era molt difícil.
Héctor Castro: “Els periodistes d’aquella època
tenien un accès molt directe als polítics”.
Quan es proclama la Segona República Josep Pla
era corresponsal de “La Veu de Catalunya” a Madrid. Pla feia servir diferents
fonts informatives. Una era la coneixença que tenia Pla de personatges de la
vida pública entre els que destacaven molts polítics (parlamentaris,
ambaixadors i alguns senadors i exsenadors). Els fets que narra per fonts polítiques
acostumen a anar acompanyades d’identificació (l’exsenador Manteca, el senyor
Ventosa, Gabriel Alomar, el senyor Ayuso...).
Un exemple clar de tot això el tenim en el moment que Pla reconeix que
li pregunta directament al senyor Joan Ventosa, del Ministeri d’Hisenda: “Pregunto. Respostes vagues. Pregunto més”.
El jo és una característica de l’estil de Pla i sovint es dirigeix directament
al lector. El de Palafrugell forma part d’una elit social i cultural del moment
i ell n’és totalment conscient. Pla es caracteritza també per l’ús d’un dietari
en el que va escrivint tot el que considera important perquè no se’n oblidi.
Els periodistes d’aquella època tenien un accès molt directe als polítics. Pla,
com molts altres periodistes, obtenia també informació a través de les
entrevistes mantingudes directament amb representants polítics –a part de
coneguts i amics dels propis polítics-. Un exemple n’és quan Pla afirma haver
parlat amb Lerroux, dirigent del Partido Radical: “Parlo amb Lerroux en el seu domicili (O’Donnell, 4)”. Els llocs
oficials constitueixen una altra font peroiodística. Els periodistes anaven al
Congrès, a Governació i a d’altres llocs institucionals. Les tertúlies de cafè
i el caràcter observador de Josep Pla (ell ho defineix com “estar al lloc apropiat en el moment adequat”)
reportaven en ell mateix elements informatius molt importants. En aquestes tertúlies
compartien conversa intel·lectuals, polítics i periodistes.
Héctor Castro: “Aquestes cròniques no anaven dirigides
a cap elit sinó que anaven vers un públic general”.
L’estil irònic de Pla ens reporta
un element humorístic si més no al llegir les seves cròniques. Són vertaderes
cròniques polítiques (i periodístiques) com hem indicat però mantenen un estil
directe amb el públic i un llenguatge senzill que fan que que qualsevol lector
pugui llegir els seus escrits. Aquestes cròniques no anaven dirigides a cap
elit sinó que anaven vers un públic general. Pla combina detalls minuciosos
dels fets més importants que passaven amb les anècdotes simpàtiques i
divertides d’aquells dies. Aquesta obra conforma molt bé un compendi de la
història espanyola que va des de la proclamació de la Segona República fins a
començaments de l’any 1932.
Josep Pla
Autor: Héctor Castro Ariño