"Madrid-L'Adveniment de la República", de Josep Pla

martes, 18 de septiembre de 2012

"Madrid-L'Adveniment de la República", de Josep Pla

Josep Pla s'ha caracteritzat per la seva polivalència literària. Escriptor i periodista deixa una mostra d'aquesta combinació en les seves cròniques històrico-polítiques.

Les eleccions del 1931 van confluir en la proclamació de la 2ª República el 14 d’abril de 1931. Madrid-L’Adveniment de la República, publicat el 1932, és una compilació de cròniques en les que Pla descriu el nou règimen polític del país, primer destacant les coses positives per després criticar durament allò negatiu. Durant aquesta època Pla viu l’ambient parlamentari de Madrid i, en especial, el dels diputats conservadors catalans dirigits per Francesc Cambó. En algunes de les seves cròniques cal destacar l’estil col·loquial i inclús improvitzat amb el que l’autor descrivia i qüestionava la realitat social i política espanyoles. Pla capta el dia a dia i el descriu molt minuciosament.

Si parlem del periodisme en general durant la segona República, hem de dir que estava molt influenciat pel poder polític. Periodistes que acaben esdevenent polítics i polítics que esdevenen columnistes de luxe en diversos diaris és una mostra d’aquest aspecte. Durant aquells anys la premsa va crèixer en difusió. Va haver-hi una renovació estilística i tecnològica i fou realment una etapa de pluralisme i de llibertat d’espressió. El periodisme i la política estaven molt interconnectats. Gairebé totes les formacions polítiques tenien el seu diari. Els diaris es decantaven vers les idees d’esquerra o dreta, la neutralitat era molt difícil.

Héctor Castro: “Els periodistes d’aquella època tenien un accès molt directe als polítics”.

Quan es proclama la Segona República Josep Pla era corresponsal de “La Veu de Catalunya” a Madrid. Pla feia servir diferents fonts informatives. Una era la coneixença que tenia Pla de personatges de la vida pública entre els que destacaven molts polítics (parlamentaris, ambaixadors i alguns senadors i exsenadors). Els fets que narra per fonts polítiques acostumen a anar acompanyades d’identificació (l’exsenador Manteca, el senyor Ventosa, Gabriel Alomar, el senyor Ayuso...). Un exemple clar de tot això el tenim en el moment que Pla reconeix que li pregunta directament al senyor Joan Ventosa, del Ministeri d’Hisenda: “Pregunto. Respostes vagues. Pregunto més”. El jo és una característica de l’estil de Pla i sovint es dirigeix directament al lector. El de Palafrugell forma part d’una elit social i cultural del moment i ell n’és totalment conscient. Pla es caracteritza també per l’ús d’un dietari en el que va escrivint tot el que considera important perquè no se’n oblidi. Els periodistes d’aquella època tenien un accès molt directe als polítics. Pla, com molts altres periodistes, obtenia també informació a través de les entrevistes mantingudes directament amb representants polítics –a part de coneguts i amics dels propis polítics-. Un exemple n’és quan Pla afirma haver parlat amb Lerroux, dirigent del Partido Radical: “Parlo amb Lerroux en el seu domicili (O’Donnell, 4)”. Els llocs oficials constitueixen una altra font peroiodística. Els periodistes anaven al Congrès, a Governació i a d’altres llocs institucionals. Les tertúlies de cafè i el caràcter observador de Josep Pla (ell ho defineix com “estar al lloc apropiat en el moment adequat”) reportaven en ell mateix elements informatius molt importants. En aquestes tertúlies compartien conversa intel·lectuals, polítics i periodistes.

Héctor Castro: “Aquestes cròniques no anaven dirigides a cap elit sinó que anaven vers un públic general”.

L’estil irònic de Pla ens reporta un element humorístic si més no al llegir les seves cròniques. Són vertaderes cròniques polítiques (i periodístiques) com hem indicat però mantenen un estil directe amb el públic i un llenguatge senzill que fan que que qualsevol lector pugui llegir els seus escrits. Aquestes cròniques no anaven dirigides a cap elit sinó que anaven vers un públic general. Pla combina detalls minuciosos dels fets més importants que passaven amb les anècdotes simpàtiques i divertides d’aquells dies. Aquesta obra conforma molt bé un compendi de la història espanyola que va des de la proclamació de la Segona República fins a començaments de l’any 1932.