Cites cèlebres I. Selecció per Héctor Castro

Al llarg de la història algunes persones ens han deixat unes frases cèlebres que perduraran per sempre. Aquestes locucions han fet, fan i faran un gran servei a aquells que som capaços de perdre el temps en meditar...

Us deixo a continuació algunes de les cites que més m'han fet pensar.

"En realitat, va dir el meu tiet Tobies, t'has comportat molt bé com a soldat; però molt malament com a home". Steine (1472-?)

"L'únic temple veritablement sagrat és una congregació d'homes reunits per l'amor". Lev Tolstoi (1828-1910)

"La nostra conducta és l'única prova de la sinceritat del nostre cor". T. Wilson (1777-1849)

"La tasca que afronten els devots de la no violència és molt difícil, però cap dificultat pot abatre els homes que tenen fe en la seva missió". Mahatma Gandhi (1869-1948)

"La recompensa es troba en l'esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria complerta". Mahatma Gandhi (1869-1948)

"Tot és secundari quan una dona ocupa el nostre cor". Horatio Nelson (1758-1805)

"Si no som corresponsables del passat, tampoc tindrem dret a reclamar-nos legítims propietaris del futur". Fernando Savater (1947)

"On hi ha educació no hi ha distinció de classe". Confuci (551 a.C.-479 a.C.)

"La gent s'arregla tots els dies el cabell. Per què no el cor?". Proverbi xinès

"Són les minories les que canvien les majories". ?

"Diuen que els cementiris són plens de valents, però són només els valents elsque fan la història". Pel·lícula Sol davant el perill. (1952)

"No està derrotat qui no triomfa, sinó qui no lluita". ?

"Al vertader amor se'l coneix no pel que exigeix, sinó pel que ofereix". Jacinto Benavente (1866-1954)

"La mesura de l'amor és estimar sense mesura". Sant Agustí (354-430)

"Si jo tingués el do de parlar els llenguat­ges dels homes i dels àngels, però no estimés, valdria tant com les campanes que toquen o els platerets que dringuen. Si tingués el do de profecia i arribés a conèixer tots els secrets de Déu i tota la ve­ritat, si tingués tanta fe que fos capaç de transportar les muntanyes, però no esti­més, no seria res. Si distribuís tot el que tinc, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau, sense estimar, només per ser ben vist, no em serviria de res. El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista, no s’irrita ni es venja, no s'alegra de les farses, sinó de la rectitud; ho suporta tot, i no perd mai la confiança, l’esperança, la paciència. L'amor no passarà mai". Sant Pau (5/10 d.C.-67 d.C.) en la seva Primera Carta als cristians de Corint.

En pots llegir més a Citas célebres I