Foto extreta de http://www.mundosophia.com/
Vivim en un món esvalotat on sovint, per desgràcia, tendim a etiquetar les persones segons el seu origen, la seva religió, la tonalitat de la seva pell, el seu idioma, les seves creences, els seus posicionaments polítics i un llarg etcètera de petiteses que res tenen a veure amb la bondat de l'ésser humà. Malauradament, en ple segle XXI, encara hi ha gent que no es vol barrejar, que tolera en compte de respectar, que jutja per l'aspecte físic o psíquic de la persona i no pels seus valors, que pensa que tot allò propi és millor que allò que ve de fora (també a l'inrevés), en definitiva, que es mira el seu melic i no se n'adona que potser hi ha més melics tant o més macos que el seu (grans, petits, foscos, pàl·lids...).Que ningú pensi que amb aquesta ploma o teclat es vol fer demagògia. Que ningú cregui que tractaré temes d'Estat i immigració. En l'aspecte de fronteres tots els països, repeteixo, tots, penso que tenen lleis similars, no només els països desenvolupats, sinó també els desenvolupats i els que es troben en vies de desenvolupament. Tots els estats han instaurat unes restriccions i uns controls que no són tema d'aquesta tribuna.Tampoc parlaré d'esport, on penso que no hem de confondre actituds estúpides i denigrants amb racisme. Sempre hi ha casos penosos i vexatoris que protagonitzen quatre aficionats sense cervell però que, sovint, no són casos realment de xenofòbia. Penso que, de vegades, una minoria de públic, sense massa sentiments ni massa intel·ligència, vol molestar el rival i es centra en el seu color de pell, origen o creences. El cas més típic a Espanya el trobem en el futbol quan un petit i estúpid grupet insulten un jugador de l'equip rival perquè és negre. Aquests aficionats no s'han parat a pensar mai que si l'ésser humà té el seu origen a l'Àfrica és lògic que el nostre primer avantpassat fos negre?
"Si tu coche es francés, tus números árabes, el alfabeto romano...Y aún te atreves a decir que tu hermano es extranjero".
Tampoc vull en aquest escrit parlar de persones de color (quina estupidesa lingüística i quina cursileria!), perquè, si parlem d'éssers humans de color, a quin color ens referim? negre? blanc? groc? vermell? No, no, parlaré de les actituds racistes de veritat, les que podem protagonitzar tots cada dia. D'aquelles que de vegades es donen com a no racistes. I, si no, reflexioneu una mica sobre algunes qüestions que plantejo. Si a la classe del nostre fill hi ha un alumne negre no passa res, fins i tot ens fa gràcia. Ara bé, si en compte d'un n'hi ha deu, què passa? I quan diem que no som racistes però, això sí, preferim uns veïns que no siguin...? Que cadascú hi posi l'adjectiu o el gentilici que més hi convingui. O si la nostra filla ens presenta el seu nòvio gitano? O si aquesta noia segur que és insuportable, no veus quina pinta té? I aquest noi, què no veus que sembla que no hi sigui tot? I aquest altre, no veus que es creu molt intel·ligent? Hi ha moltes maneres de discriminar algú. Permeteu-me que tanqui l'article amb una cançó del grup Kairoi que resumeix molt bé tot aquest tema i ens pot ajudar a fer-nos algunes reflexions.
De pura raza (Kairoi)
"Si tu coche es francés y tu 'loro' japonés;
tus números árabes, tu florero de Taiwán,
tu cubata americano, culebrón venezolano;
el alfabeto romano, tu sombrero mejicano.
Y te atreves a decir
que tu hermano es extranjero;
y te atreves a decir,
y aún te atreves a decir
que tu hermano es extranjero,
y aún te atreves a decirlo.
Si es griega tu democracia
y tu pizza es italiana;
si tu ensaladilla es rusa
y tu pantalón de pana,
tu café es brasileño,
tu pendiente es de Oriente
y tu Cristo es judío
y tu novio extraterrestre.
Y te atreves a decir...
Tu pulsera es africana,
tu 'helao' de un Polo es,
y tu rumba es gitana
y tu perro pequinés.
Hasta en el Barça y en el 'Madrí'
son todos muy 'variaos'.
Tú no seas tan 'cerrao',
que te vas a quedar 'colgao'.
Y te atreves a decir... "
No hay comentarios:
Publicar un comentario